GESTIO DEL CONEIXEMENT Com protegir una idea?

Gestió del Coneixement

Assaig : Com protegir una idea, els tipus de patents que es van referenciar al seminari (propietat intel lectual, industrial ...)i unes conclusions

Joan Carles Muñoz i Frances X. Funes
15/05/2010


GESTIO DEL CONEIXEMENT Com protegir una idea?

INTRODUCCIO

L'estudi té com a punt de partida la conferència realitzada pel Sr. Pedro Moragas, enginyer i inventor com li agrada reconèixer.

La conferència, xerrada i col•loqui que es va estendre més de dues hores recollia en part, la seva vivència personal, en la qual ens va explicar les dificultats amb les quals s'ha anat trobant a l'hora de protegir les seves idees, la dificultat de realitzar-ho a Espanya, i ens va exposar un ampli ventall de les seves patents. Durant la sessió vam poder apreciar com és un document en el qual es recull una patent i al mateix temps veure com aquesta patent es fa realitat.

Una de les coses que més ens van cridar l'atenció va ser que el Sr. Moragas, no sol explotar els seus propis invents, no genera un pla d'empresa, etc.

La forma d'obtenir benefici dels seus invents és mitjançant llicències, és a dir vendre el seu idees a tercers perquè els explotin comercialment.
Aquesta solució, entenem que és molt còmoda, però segurament no és la més avantatjosa econòmicament, probablement tenint en compte la nostra formació acadèmica ens decantariem més per la creació d'empreses que posessin en el mercat aquests productes.


DESENVOLUPAMENT

Hi ha diferents tipus de propietats immaterials, les quals podríem protegir. La primera classificació distingirem entre propietat industrial i propietat intel•lectual:

La propietat industrial: és un conjunt de drets que pot posseir una persona física o jurídica sobre una invenció, un disseny industrial, un signe distintiu (marca o nom comercial), etc.

La propietat intel•lectual: des del punt de vista de la tradició continental europea, suposa el reconeixement d'un dret particular en favor d'un autor sobre les obres del intel•lecte humà. També la podríem definir com qualsevol propietat que, de comú acord, es consideri de naturalesa intel•lectual i mereixedora de protecció, incloses les invencions científiques i tecnològiques, les produccions literàries o artístiques, les marques i els identificadors, els dibuixos i models industrials i les indicacions geogràfiques.

Modalitats de Protecció industrial: Innovacions tècniques, innovacions de disseny, i identitat corporativa.

Innovacions Tècniques: Resultants d'innovacions tecnològiques i d'inversions en R + D: Patents i models d'utilitat .

• Patent: títol de propietat industrial que atorga és estat l'autor de la invenció per explotar de manera exclusiva durant un temps limitat a canvi de posar a l'abast del públic per afavorir d'aquesta manera el progrés tecnològic. Protecció durant 20 anys, cada 10 anys s'ha de fer una modificació que el millori.

• Model d'utilitat: Protegeix invencions amb un rang menor que les patents. Consisteix en donar a un objecte una configuració, estructura o constitució que resulti, en algun avantatge apreciable per a la seva fabricació o el seu ús. Protecció 10 anys.

Innovacions de disseny: Creacions que impliquen novetat en la forma externa que presenten els productes: Dibuixos industrials, models industrials.

• Dibuixos industrials: Tota disposició o conjunt de línies o colors aplicables a un fi comercial. Protecció 10 anys, renovables altres 10 .

• Models industrials: Tot objecte que pugui servir de tipus o descripció per a la fabricació d'un producte. Protecció 10 anys renovables indefinidament.

Identitat corporativa: Distintius que tenen per finalitat distingir uns productes i activitats d'altres.

• Marca: Tot signe o mitjà material de qualsevol classe o forma, que serveixi per assenyalar i distingir d'altres productes i serveis similars. Protecció 10 anys renovables indefinidament.

• Noms Comercials: Títol que concedeix el dret exclusiu a utilitzar qualsevol signe o denominació com distintius d'una empresa. Protecció 10 anys renovables indefinidament.

• Rètols d'establiments: Signe o denominació que serveix per donar-lo a conèixer al públic i diferenciar-lo d'altres destinats a activitats idèntiques o similars. Protecció 10 anys renovables indefinidament.

Quins són els requisits per patentar?

• Ha de tenir alguna utilitat
• Activitat inventiva
• Ha de ser nova
• Ha de ser viable

Quins serien els tràmits per a la sol licitud de d'una patent?

Les patents es tramiten a l'oficina Espanyola de Patents i Marques (OEPM), els passos necessaris serien:

1 .- Presentació de la sol•licitud: Instància adreçada la directora de l'OEPM, amb la descripció del invent, una o diverses reivindicacions, dibuix i resum. La data en què es presenta el document es considera data de presentació de la sol•licitud. És important, ja que marca el Unció del període de prioritat i marca el moment fins al que s'exigeix la novetat.

2.- Examen de la sol•licitud de la patent, en dos àmbits:

• Examen formal: Es comproven les dades de la instància
• Examen Tècnic: Tenint com a base la descripció, reivindicacions, resum i dibuixos, comprova que l'objecte de la sol licitud és patentable i no incorre en prohibicions.

Es denega la patent en aquesta primera etapa la seva la invenció no té novetat de forma manifesta i notòria.

3 .- Demana l'Informe sobre l'estat de la Tècnica (IET). El titular de la patent de demanar aquest informe i l'OEPM procedeix a estudiar la novetat i activitat inventiva de la invenció objecte de la sol•licitud. La recerca de documents s'efectua de forma manual o mecanitzada en base de dades, tant en el fons nacional, com internacional.

4 .- Observació de tercers: Termini de dos mesos perquè qualsevol persona pugui formular observacions degudament raonades i documentades a l'informe sobre l'estat de la tècnica (IET).

5 .- Contestació a l'observació de tercers, Nou termini de dos mesos consecutiu, a termini d'observacions de tercers, pel qual el titular vaig poder presentar les observacions que consideri pertinents al IET o les observacions presentades per tercers, així com presentar les modificacions les reivindicacions.

6.- Resolució de l'expedient: Un cop finalitzat el termini anterior, l'OEPM procedeix a la concessió de la patent demanada, amb anunci en el BOPI (Butlletí Oficial de la propietat industrial), posant a disposició del públic el document de patent juntament amb l'IET i totes les observacions i comentaris referents a aquest informe.



CONCLUSIONS

Les nostres conclusions es basen sobretot pel explicat pel Sr Moragas en la sessió de classe.

A. - És molt important protegir les idees (marques, invents, teories, etc.). Si bé és cert que durant tot aquest semestre estem parlant la gestió del coneixement, de la difusió de la informació, etc. , No està renyit aquesta difusió amb la PROTECCIÓ DEL CONEIXEMENT.

B. - La realitat ens diu que els mecanismes de protecció són clarament insuficients, i és fàcil plagiar, copiar, etc. prova d'això és per exemple la Xina, on el Sr Moragas té constància que circulen patents seves, sense cap llicència.

C. - Hi ha diferències entre patentar a Espanya o a França. No s'obtenen les mateixes garanties, segons el país on es produeix la patent.

D. - Espanya és un país com molt poques patents (probablement a causa del caràcter poc emprenedor dels nostres compatriotes i les poques o nul ajudes per part de l'administració.


WEB_BLIOGRAFIA

¿Que es una marca?
http://www.youtube.com/watch?v=g3wLRLurvDI&feature=related

logotips famosos
http://www.youtube.com/watch?v=QSGi1cNT568&feature=related

(Humor) Invents inútils (segons l’ autor). Fa una referència a partir del minut 6 al Sr. Pedro M.
http://www.youtube.com/watch?v=aKwbz-XGmh8&feature=related

Per finalitzar l’assignatura un vídeo humorístic amb els millor invents del 2009
http://www.youtube.com/watch?v=HoC0ReTt1V0

La gestión del conocimiento y el talento como antesala de la innovación i la competitividad en los mercados globales del siglo XXI

La gestión del conocimiento y el talento como antesala de la innovación i la competitividad en los mercados globales del siglo XXI

Introducción:

El comienzo del siglo XXI, está acelerando vertiginosamente los procesos que se pusieron en marcha en el último decenio del siglo XX.

Nuestra sociedad está cambiando y probablemente el elemento principal, pilar de nuestra sociedad, de nuestra cultura y a mi entender de la rápida evolución de los dos últimos siglos EL CAPITAL, está perdiendo protagonismo, por otros elementos, que pueden crear desasosiego debido a su intangibilidad.

El capital lograba crear riqueza implantando industrias, comercio, bienestar, etc. y cuanto mayor era el capital, mayores eran las posibilidades de crecer que tenían las organizaciones, mejor situadas estaban para obtener cuotas de mercado, la economía de escala favorece al capital, todo era más sencillo 1+1 = 2 y si te quitan 1 te quedas con la mitad, una forma “fácil “de entender la economía, la sociedad, y en general las organizaciones.

Pero, este Tótem, (el Capital) se encuentra en peligro. Parece no ser suficiente con tener el capital, recursos humanos, tecnología, etc., para garantizar el éxito de las organizaciones.

Aparece un nuevo factor que es el CONOCIMIENTO (realmente este factor ya existía). Para ser más exactos empieza a tener peso el conocimiento dentro de las organizaciones. El conocimiento es saber cómo hacer una cosa, porque hacerla, como hacerla, etc.

Esta pequeña introducción que pretende ser mas una reflexión, será el punto de partida para ver cuál es el punto de partida para lograr el éxito en las organizaciones del siglo XXl, que relación existe entre el conocimiento, sabiduría, talento, la gestión de estos elementos y como influirán en un término tan de moda como es la INNOVACION.

Desarrollo:

Hace un siglo una pequeña empresa menorquina con una máquina de coser (traída de Terrassa), un establo y las pieles de vaca de una finca ganadera se puso a fabricar zapatos. En este caso y hace 100 años el CONOCIMIENTO consistía en saber curtir y cortar y coser pieles, unas pocas nociones contables (sumar y restar) y un poco de vocación comercial para ir al mercado de Mahón para colocar la mercancía. A nuestra empresa no le hacía falta nada más para subsistir en una economía básica, a finales del siglo XIX

En este caso el conocimiento explicito seria el funcionamiento de la maquinaria, saber que materiales eran los adecuados, etc., i el conocimiento tacito, como ya sabemos más difícil de almacenar y trasmitir, sería el talento de los artesanos que lograban obtener un producto de calidad y valorado por el cliente.

Intentando ser un poco más estrictos diremos que el CONOCIMIENTO es la información interpretada

Con esta base esta empresa hubiera podido subsistir probablemente hasta la primera mitad del siglo XX, Pues tenía el conocimiento (la habilidades que no tenia nadie en la isla), para abastecer de zapatos un mercado local.

En una isla con apenas 5000 habitantes y mal comunicada con el resto del mundo sus posibilidades de éxito (de crecer) eran escasas. Ya no es suficiente tener el conocimiento de hacer las cosas, hay que saber más cosas y mejor, tenemos que saber que hacen nuestros competidores, como lo hacen, que le interesa a nuestro cliente, que precio quieren pagar, que no aporta valor a mi producto, etc. y todas estas facetas son parte de la GESTION DEL CONOCIMIENTO, y aunque parezca un término muy actual casi todas las organizaciones gestionaban el conocimiento, en mayor o menor medida.

Nuestra empresa de “Alpargatas” de Menorca, iba cada dos años a la feria de Milán, y a Paris, y sus comerciales y directivos recorrían con relativa asiduidad la península, así que durante la segunda mitad del siglo XX intentaron gestionar su talento, su conocimiento de la mejor manera posible. La llegada del turismo a la isla fue un punto de inflexión en nuestra empresa, se erigieron como producto típico (un invento del jefe de la empresa, que ha durado hasta nuestros días), las comunicaciones mejoraron, era más fácil salir a vender, pero también se vieron amenazados por la llegada del calzado más barato del levante español. Y así de esta manera siendo un símbolo del turismo menorquín, y aumentando las exportaciones nuestra empresa lograr llegar al siglo XML, donde le esperan nuevas amenazas.

El problema al que se enfrenta esta empresa del calzado, es que el CONOCIMIENTO que ella tiene y que debe gestionar, y el conocimiento exterior que NO conoce, pero debe incorporar está creciendo exponencialmente.

Es de vital importancia para las organizaciones el saber GESTIONAR EL CONOCIMIENTO. En Este punto se encuentra nuestra organización, y la mayoría de empresas, un gran volumen de información, fácil acceso a esta información, muy barata de conseguir, pero quizás lo más complicado, es digerir toda esta información, y saber elegir la información que nos interesa, y cual no. Porque como veremos más adelante el futuro de nuestra “FACTORY ALPARGUEITOS” dependerá en gran medida de la gestión que realicemos del conocimiento.

¿Como podemos realizar esta gestión del conocimiento?

Para realizar esta labor en los diferentes artículos nos muestran definiciones de que es gestionar el conocimiento, e incluso nos plantean modelos de cómo hacerlo.

GESTION DEL CONOCIMIENTO:

· Sistematizar la información

· Creación de un lenguaje común es gestión del conocimiento

· El conocimiento es más útil cuanto más se difunde

· El nuevo paradigma no implica nuevos valores

· Gestión del conocimiento es una actitud , es una decisión es nuevas herramientas, la misma filosofía

MODELOS DE GESTION DE CONOCIMIENTO

· Modelo de Nonaka y Takeuchi (1995): Socialización Internalización, Combinación, Interiorización.

· Arthur Andersen 1997

Una vez llegados a este punto, estaremos en condiciones de dar el siguiente, pasó. Una vez que nuestra organización dispone de conocimiento, de elementos para gestionar ese conocimiento, podremos avanzar hacia la INNOVACION., es decir la GESTION DEL CONOCIMIENTO ES LA ANTESALA, sin duda de la INNOVACION. No podemos intentar innovar, si no tenemos una base solida detrás, y esta base seria la gestión del conocimiento.

Ahora nuestra empresa de Alpargatas se encuentra en disposición de INNOVAR, crear zapatos con agujeritos para transpirar, o zapatos para bebes, que crecen con el bebe (dos o tres números), o zapatillas que dejan pasar los rayos solares para que se ponga moreno el pie.

¿Pero que es INNOVAR?, para mucha gente la innovación es crear cosas nuevas, nuevas herramientas, productos, servicios, etc. Creo que la INNOVACION, da un paso más, estos elementos deben aportar un beneficio económico, si no es así, si se queda en I+D (investigación y desarrollo), y lo que quieren las organizaciones es que esa investigación y desarrollo se transforme en innovación, es decir que aporte beneficios a la compañía.

Esta gestión del conocimiento no ha salido de la idea de un directivo, esta gestión se realiza de una manera plana, toda la empresa se encuentra implicada en su funcionamiento, desde el diseñador, pasando por el montador, el personal de marketing, todos dedican tiempo a PENSAR, a relacionarse con otros miembros de la empresa, de otras empresas, de clientes, e incluso no clientes.

Debemos entender y hacer entender que todos somos muy importantes dentro de las organizaciones, y que las aportaciones de todos sus miembros son las que llevaran al éxito o al fracaso a las organizaciones del siglo XXI

Nuestra empresa ya ha desembarcado en Nueva York, Beij jin, Australia, pero lo más importante es que su valor humano, creen en lo que hacen, implican a todo el personal creando las condiciones optimas (buen clima laboral, condiciones de trabajo optimas, gestión te tiempos, horarios personalizados, etc.). Su próximo reto la NASA.

Conclusiones:

Personalmente entendemos que la conclusión debe ser una. EL futuro se llama INNOVACION, las empresas que pretenda subsistir en el futuro deberán innovar, saber dirigir a un sector de la población sus productos.

Para llegar a la innovación, las empresas deben recorrer un camino (empresas en funcionamiento), o deben partir de una base (empresas de nueva creación) que se llama GESTION DEL CONOCIMIENTO, en el futuro la gestión de ese conocimiento será más importante incluso que el propio conocimiento.

VIDEO_GRAFIA

· Video de la compañía 3M, en la que apela al Espíritu de la Innovación ( video divertido)

http://www.youtube.com/watch?v=owXj_TWPI94

· Videos de la compañía Softonic, referente español de INNOVACION, y nuevo modelo de relación de empleados, de lugar de trabajo etc.

http://www.youtube.com/watch?v=JYWFG1c9jwY&feature=related

http://www.youtube.com/watch?v=XPfAuzfq16o&feature=related

· Video que propone el BLOG, como herramienta de la GESTION DEL CONOCIMIENTO

http://www.youtube.com/watch?v=zTLPjs8YCM0

Practica 3. GdC

Practica: EOI_CdG_03

Francesc Xavier Funes Ayuso
Joan Carles Muñoz Alvarez

APLICACIÓ D’UN BPM A L’ENTORN DE LA NOSTRA EMPRESA

Introducció.

Aquesta pràctica consisteix en l’estudi de la presentació “Sistemas de Información para la Gestión” i analitzar les possibilitats d’implantació dintre de l’entorn organitzatiu de la nostra empresa.
Partirem dels coneixements sobre BPM que s’han presentat a classe per intentar definir els punts característics de la nostra empresa envers la seva aplicació i conclourem amb la redacció dels possibles canvis a realitzar per que la seva implementació sigui possible des d’un punt de vista funcional de manera que pugui suposar una millora en la productivitat.

Desenvolupament.

La presentació desenvolupa l’apartat corresponent a les TICs que conformen un SIC, els anomenats “Sistemes d’informació per la Gestió del Coneixement”.
Les organitzacions actuals han d’aconseguir flexibilitat, agilitat i eficiència per adaptar-se a un entorn canviant i poder sobreviure. Per aconseguir aquest objectiu cal poder orientar els processos de tota l’empresa cap els objectius estratègics marcats per la direcció de manera que es consumeixin el menor numero de recursos possibles.
En aquest camp les tecnologies BPM permeten adoptar una estratègia per gestionar els processos, però aconseguir aquesta fita no es únicament una qüestió d’adopció d’una nova tecnologia, si no que es imprescindible el coneixement dels propis processos, el sistema actual de gestió de dades i els recursos disponibles de manera que es puguin crear els processos adequats adaptats a l’estratègia general de la companyia. Aquesta nova gestió i definició dels processos, orientats cap als objectius empresarials, s’han d’implementar dintre d’un cicle de millora continua per poder adaptar-los a les necessitats canviants de l’entorn.
Els processos de negoci gestionen informació de diferents fonts i que han de ser gestionades de diferents maneres. El BPM organitza el flux d’aquesta informació, distribuint-la d’acord al procés definit, de manera que aquest es desenvoluta de manera, àgil i controlada. Aquest control es el que permet posteriorment realitzar un anàlisi del funcionament del procés i determinar si s’ajusta a l’objectiu, de manera que pugui ser canviat i adaptat sense problemes.

Integració d’un BPM a la nostra empresa.
Desprès de l’estudi de la documentació ha quedat clara la importància d’aquest tipus de tecnologia per poder gestionar la informació d’una organització de manera àgil i flexible. Ara més que mai es fa necessària la capacitat de les empreses de poder donar resposta a les sol•licituds d’un mercat on els canvis es succeeixen cada vegada mes ràpidament. Tanmateix, creiem que donat les múltiples característiques del que anomenem empresa u organització, aquest tipus d’eines es fa encara mes imprescindible quan mes gran i mes diversificada es trobi aquesta, fins el punt que es fa pràcticament impossible gestionar correctament el processos de manera correcta i eficient en una gran organització sense aquest tipus d’eina.
Ja vam comentar a la pràctica numero 1 que com moltes altres del nostre entorn podíem considerar la nostra empresa com l’exemple pràctic de l’empresa industrial del segle XX, on el creixement i la productivitat s’ha tractat sempre des de un punt de vista tecnològic i de procés de fabricació, dintre d’un mercat amb pocs canvis. Tot i l’aplicació de sistemes informàtics ERP per la gestió de la informació, aquesta es sempre explicita, tanmateix pot ser guardada i transmesa amb facilitat però es troba lluny de l’acció i de la presa de decisions i per tant es de poca utilitat per si mateixa i requereix, per la seva utilització, d’una transformació i interpretació constants. Es precisament aquesta necessitat constant de dedicació de recursos el que fa que el resultat final envers les necessitats de l’empresa sigui gairebé sempre poc satisfactori en termes de flexibilitat i efectivitat, i en conseqüència de productivitat i rendiment.
Existeixen al nostre entendre dos impediments principals que han de ser modificats prèviament a la implantació d’un BPM a la nostra empresa.
El primer correspon a l’estructura mateixa de l’organització. Al tractar-se d’una empresa amb una organització piramidal basada en unitats departamentals, els processos es veuen sempre influenciats per la jerarquia, la burocràcia i els interessos particulars o departamentals per sobre del interès general de la companya. La presentació de l’assignatura concreta molt encertadament les conseqüències d’aquesta estructura que podem trobar, com la dificultat per la realització de els tasques i pel desenvolupament personal; la pèrdua de la innovació i l’obsessió per assignar responsabilitats.
El segon correspon als processos pròpiament dits, dons aquests no estan orientats a l’estratègia general de companyia. Aquesta mancança produeix processos paral•lels o incompatibles, accions duplicades o faltes en la gestió que afecten profundament al rendiment dels processos de gestió i a la presa de decisions, que conseqüentment afecten a tota la resta de la organització, i al seu rendiment i productivitat.

Conclusions.

Tot apunta a que per poder implantar de manera correcta un BPM haurem de realitzar canvis a la organització que solucionin les mancances anomenades anteriorment:
La informació consultada sembla indicar que s’hauria de convertir la mateixa organització cap a una estructura organitzada per processos, d’aquesta manera la gestió de la organització com un sistema de flux permetria la definició, l’anàlisi i el disseny dels processos necessaris i verificar que aquests estan orientats cap a l’objectiu general de l’empresa. Cal ressaltar que la implantació d’aquest nou sistema de gestió implicaria treballar amb les fases del cicle de vida dels processos, d’Anàlisi, Configuració, Execució i Auditoria, i que conclourien amb el cicle de millora contínua necessari per la flexibilitat i eficiència del sistema.

Bibliografia

Xavier Resa.- “Sistemas de Información para la Gestión” Presentacions de l’assignatura de Gestió del Coneixement. UPC – ETSEIAT- EOI.

http://www.bpm-spain.com/

http://www.polymita.com/portal/es

http://www.club-bpm.com/

Hola.
Som el Francesc i el Joan Carles.
Benvinguts al nostre Blog.